DIA DE LES LLETRES: ELS TALLERS

creació poètica,

Hem invocat els esperits de la poesia i no ens ha anat del tot malament...

El riu blau
desperta records oblidats
al meu cor.
On abans hi havia amor,
ara hi ha fum.
L'herba verda mossega
el vermell del crepuscle que,
lentament es fon
amb l'alba...
Pensaments en blanc.

Adrià Pla, Bruna Salau, Eloi Sànchez, Jana Ausió i Ot Valls

Si voleu llegir-ne més, cliqueu AQUÍ

narrativa a quatre mans,

Hem fet creació literària per parelles, escrivint a quatre mans.

Tot va començar una tarda de setembre, una calorosa tarda de setembre, mentre jo i la meva germana Martina, que té dos anys menys que jo, gaudíem estirades a la platja de les últimes hores de sol d’estiu. Semblava mentida, aquell estiu havia estat el millor de les nostres vides, no hi havia hagut cap dia en el qual no haguéssim viscut alguna aventura. Però n’hi va haver una que va destacar sobre les altres... (...)

Laura Creus, Paula Vilaró (1r ESO)

A l’Antàrtica tot succeïa molt ràpidament, les hores eren segons, però la persecució continuava.

L’explicació a tot això es remunta a un parell de dies enrere. Va haver-hi una expedició secreta, encarregada per l’FBI amb l’objectiu de trobar l’Assassí de la Neu. No tenien gaire pistes sobre aquesta persona, però sobre la taula hi havia el retrat robot de l’última víctima, Samantha Dickens, que havia aconseguit sobreviure a la maldat del temible assassí.

Ara la Samantha estava sota protecció testimonial i de moment fora de perill.

Marian Marrero i Joan Navarro (4t ESO)

Les poques persones que havien assistit a la cerimònia ocupaven els primers bancs de la capella. Jo i la meva germana contemplàvem les seves cares d’indiferència vestides de negre. A l’últim banc hi havia la senyora Remei que, tot i que feia anys que no la veia, no havia canviat gens. En un altre banc hi havia l’única persona que estava allà perquè realment ho sentia. La majoria només hi eren per compliment. Un parell de bancs més endavant hi havia els meus amics i els de la Laura. Em vaig aclarir la veu,i les meves paraules van trencar amb la monotonia de la sala. (...)

Sara Oliver i Carla Pratdesaba (4t ESO)

Senzillament m’encanta. Ivet, com t’ho fas? Una mirada teva em porta a uns camins sense final daurats, sota la llum platejada de la lluna. Tan sols saber que està al meu costat… No puc. És tot allò que desitjo en el món. Un heroïna per un drogoaddicte. Una necessitat molt important. Ivet, la meva estimada Ivet. Et conec des de fa molt i no puc més. És tanta la necessitat de tenir-te, que faria qualsevol cosa per estar amb tu. (...) Ingrid Martínez i Cristina Sánchez (3r ESO)

En Roc, l’Antoni, la Júlia i la Clàudia, com cada dia a les cinc de la tarda, sortint del col·legi, se’n van anar al parc a petar la xerrada. Més tard les noies van anar al lavabo i de sobte, es va sentir un crit des de dins dels serveis. Era la Clàudia que cridava; l’Antoni reconeixeria la seva veu fins i tot sense orelles. En Roc, que és molt esverat, es va aixecar de cop i va córrer cap a la porta del lavabo, com si li anés la vida, en canvi l’Antoni va anar a pas lleuger, ja li diuen a casa que és molt encantat. (...) Dídac Tortadès i Marc Ròdenas (3r ESO)

Una nit plujosa d’hivern, a les onze i mitja aproximadament estava conduint per la carretera general tornant de treballar. Estava cansat i estressat, per aquest motiu no em fixava massa en la conducció. Anava a 120km/h amb el meu Citroën, plovia molt i gairebé no veia la carretera. De sobte, em va passar un animal de mides reduïdes pel davant, em vaig espantar i vaig frenar de cop. Com que estava tot fosc i moll, el cotxe es va descontrolar i va xocar amb les baranes del lateral de la carretera i va començar a donar voltes de campana. A partir d’aquell moment ja no me’n recordo de res més. (...)

Ricard Molist i Arnau Pujol (2n ESO)

jocs amb paraules,

Hem jugat a l'scrabble durant una bona estona i també hem "dibuixat" lletres.

rapsòdia,

En Xevi Font ens ha donat un cop de mà i ens ha aportat recursos expressius per recitar els poemes que havíem triat.
Hem acabat fent un recital a cicle mitjà amb l'acompanyament d'en Miquel Guiteras a la guitarra.

dramatització,

Amb un grup de 25 alumnes hem treballat tres relats narratius: “Potser sí, potser no” (conte popular xinès) en català, “La pata de palo” de José de Espronceda, en castellà i “The teacher’s sketch” en anglès. Hem explicat els contes, hem fet treball de creació de personatges, ens hem memoritzat un petit text, hem organitzat el text en petites escenes i hem plantejat, molt humilment, una mini posada en escena amb l’escenografia que hem trobat a l’abast.

narrativa oral,

Amb l'ajut de l'Helena Tomàs, mestra d'educació infantil, hem après com cal explicar contes als més petits de l'escola. Després hem anat a explicar-los a educació infantil i cicle inicial de primària.